Puntos Cardinales

Tuesday, May 03, 2005

“Un altre món és possible; el que falta és voluntat política i social"

Entrevista a Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau:

Arcadi Oliveres, expert en economia mundial, ha reflexionat al llarg de la seva trajectòria professional sobre temes diversos dins l’àmbit econòmic internacional. L’economia en defensa i les relacions desiguals Nord-Sud en són dos exemples d’actualitat.
Fa poc, el govern espanyol va vendre armes a Veneçuela tenint en vigència un codi de conducta europeu que es va signar durant l’etapa socialista de Felipe González, i que prohibeix l’exportació d’armes a països que pateixen conflictes bèl·lics o on es vulneren els drets humans.
Per què ara el govern de Zapatero viola aquest codi i duu a terme aquesta venda d’armes a Veneçuela?
Segons un estudi fet a Suècia per una organització anomenada Spas ( Societat Per l’Arbitratge Suec), analitzant les exportacions d’armes dels 15 països comunitaris- abans que entressin els deu últims- el 72% de les exportacions dels països europeus violaven les normes comunitàries del codi de conducta. És a dir, aquest no és pas un cas excepcional.

En una entrevista anterior on va tractar el tema de la carrera armamentística europea, vostè declarava que el millor que es pot fer no és armar Europa, sinó desarmar els Estats Units. A què es referia exactament?
En motiu de la Constitució Europea, hi ha la idea que Europa tingui una defensa forta, perquè té una economia forta i perquè així podrà rivalitzar amb els Estats Units. Europa no pot tenir una defensa pròpia i independent perquè la seva defensa està vinculada a una OTAN erigida pels Estats Units. I, suposant que així fos, posats a fer imperialisme, Europa ja fa 500 anys que el practica, i d’aquesta manera acabaríem tots armats. Al llarg de la història, ni un sol imperi ha caigut per efectes de contrapès, sinó perquè ha anat buidant-se ell mateix. Per tant, cal que ajudem als nord-americans que intenten fer caure el seu propi país.

Un país com Veneçuela, que té un deute extern d’exactament 26.416 milions de dòlars, ha comprat a Espanya per la quantitat de 1.300 milions d’euros, argumentant que són armes per defensar la pau i no pas per fer la guerra.
Què opina sobre aquesta justificació?
La ONU ha calculat que, del deute extern que tenen els països del Tercer Món, un 30% és degut a la compra d’armes que han fet. Veneçuela i Espanya diuen que són armes defensives. No és veritat, totes les armes són ofensives.
Creu que algun dia s’abolirà el deute extern?
En principi, perdonar el deute extern no és una utopia. Si el govern espanyol ens carregués un impost per a compensar el deute, aquest seria del 2‰ durant deu anys. La segona manera de fer-ho, seria demanant impostos a tots aquells que els evadeixen i que s’amaguen en paradisos fiscals. Tanmateix, condonant l’actual deute no resolem res si no canvien les relacions econòmiques desiguals envers el Tercer Món.

Un tema també vinculat a les relacions econòmiques desiguals entre el Nord i el Sud, però on els ciutadans poden participar activament, és el Comerç Just. Però aquesta qüestió encara suscita massa dubtes.
Com podem estar segurs de que el Comerç Just és realment just? Com saber que no hi ha cap mena d’explotació laboral?
Les empreses, quan importen un producte de Comerç Just, li posen un label o segell. Això vol dir que un representant de les ONG ha comprovat com funcionen les cooperatives que li han venut el producte, si paguen salaris dignes als seus treballadors, no contaminen, no exploten als nens, etc.
Creu que seria convenient que els productes de Comerç Just accedissin als establiments convencionals?
Avui dia, si tu vols un paquet de Comerç Just, t’has d’anar a la tenda de Setem o d’Intermón. Alguns diuen que seria convenient trobar-ho al Pryca, o al Carrefour, o al Caprabo. Però, aleshores, tu estaràs comprant un cafè de Comerç Just al Pryca, però potser les caixeres del Pryca estan cobrant un sou de misèria, amb el qual tu estaràs practicant el Comerç Just amb una part, que és amb la compra del cafè, però no el practiques amb l’altra part, que és que aquella persona estarà allà torturada tot el dia.

La Banca Ètica és una iniciativa amb una llarga tradició als països del nord d’Europa. La primera Banca Ètica es va fundar a Londres el 1897. Ara fa deu anys, a Itàlia es va obrir la Banca Popolare Etica Italiana, que aquest any ha obert sucursals al País Basc i a Catalunya.
Com explicaria què és la Banca Ètica a una persona que desconegués el tema?
Una banca ètica té dos elements clarament distintius. Primer, dóna crèdit a qui no té aval, garantia o hipoteca, no perquè tingui uns béns amb els que respondre, sinó perquè el seu projecte li mereix confiança. Segon, qui hi diposita els diners sap que a la Banca Ètica tindran una aplicació coherent amb la seva manera de pensar. No aniràs a una manifestació en contra de la guerra d’Iraq i hi col·locaràs a final de mes la teva nòmina al banc Bilbao Bizcaya, que resulta que té una fàbrica d’armament que es diu “Industria Turbo Propulsores”.

La Banca Ètica concedeix crèdits a persones que no tenen aval, que no tenen propietat. Les estadístiques demostren que el 90 molt % de la gent compleix i retorna els diners però, com es pot assegurar la Banca Ètica que aquests diners seran retornats?
La Banca Ètica no sempre pot assegurar que els diners seran retornats, com tampoc ho pot fer la banca convencional. Però els crèdits de la Banca Ètica tenen menys impagats que els de la banca convencional. Primer, perquè aquests crèdits es donen a producció, i no a consum. En segon lloc, els crèdits es donen a uns empresaris als quals es supervisa. I majoritàriament, es donen a dones, que solen ser més complidores que els homes.

Ja per acabar, creu que un món menys desigual és possible?
I com deia aquell amic meu: “I necessari”. Avui en dia, que disposem de recursos en abundància, jo estic absolutament convençut de que un altre món és possible. El que falta és voluntat política i voluntat social.



Per més informació, consultar http://www.justiciaipau.org/

1 Comments:

  • At 11:44 AM, Blogger Isabel Ros Fernández said…

    Sí. Jo també crec que un món més just és possible però, com diu l'Arcadi Oliveres, cal una implicació política i una social. Segons el meu punt de vista, els menys disposats a col·laborar son els primers: els polítics. No els interessa.
    Ara mateix m'ha vingut al cap una frase molt cruel que va dir una companya de classe exagerant la situació: "Para que yo me pueda comprar todo lo que me gusta, tiene que haber una persona que no pueda comprarse nada; para que haya ricos tiene que haber pobres". I és així. I sembla que la societat cada cop és més egoista.
    Per aquest motiu, cal lluitar amb força i contribuir, en la mesura del possible, per a la justicia i la igualtat.
    En segon lloc, la violència. Hem vist com, des del punt de vista social, no podem evitar que un país entri en guerra amb un altre; ni tan sols evitar que el nostre país no el recolzi.
    Continuo en la meva línea: qui fallen són els polítics. Cal que ells facin un pas endavant.

    Petons bufona! :***

     

Post a Comment

<< Home